Serguei Bernstein

Serguei Bernstein

Biografia
Naixement	(ru) Сергей Натанович Бернштейн 22 febrer 1880 (Julià) Odessa (Imperi Rus)
Mort	26 octubre 1968 (88 anys) Moscou (Unió Soviètica)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi 55° 43′ 29″ N, 37° 33′ 15″ E
Residència	Imperi Rus
Grup ètnic	Jueus
Formació	Facultat de Ciències de París - matemàtiques (–1904) Universitat de Khàrkiv Universitat de París
Tesi acadèmica	Sur la nature analytique des solutions des équations aux dérivées partielles du second ordre  (1904 )
Director de tesi	Charles Émile Picard i David Hilbert
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica, equació diferencial en derivades parcials, teoria de la probabilitat, teoria de funcions i matemàtiques
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Institut Steklov de Matemàtiques (1947–1957) Universitat Estatal de Moscou (1941–1947) Universitat Estatal de Sant Petersburg (1934–1941) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (1932–1941) Universitat de Khàrkiv (1907–1932) Universitat Imperial de Khàrkiv
Membre de	Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Francesa de les Ciències
Obra
Obres destacables polinomis de Bernstein teorema de Bernstein teorema de Bernstein sobre les funcions monòtones inequacions de Bernstein en teoria de la probabilitat Desigualtat de Bernstein problema de Bernstein teorema de Bernstein-von Mises
Estudiant doctoral	Sergey Stetxkin, Yakov Geronimus, Vasilii Leonidovich Goncharov (en) , Vladimir Fomich Brzhechka (en) i Boris Aleksandrovich Rymarenko (en)
Família
Pare	Natan Osipovitx Bernstein
Premis
(1945)  doctor honoris causa per la Universitat de París  Orde de la Bandera Roja del Treball  Orde de Lenin  Premi Stalin

Serguei Bernstein (rus: Сергей Натанович Бернштейн) (Odessa, 22 de febrer de 1880 ^(Julià) - Moscou, 26 d'octubre de 1968) va ser un matemàtic rus.

Vida i Obra

Bernstein va néixer a Odessa, fill d'un metge jueu professor de la Universitat Imperial Novorossiysk. El 1898 va acabar la seva educació secundària i va anar a estudiar a la Sorbona de París. El curs 1902-03 va anar a la universitat de Göttingen, en la qual Hilbert el va encoratjar a treballar sobre el dinovè problema de Hilbert sobre les solucions de les equacions diferencials parcials el·líptiques de segon ordre. El 1904 va retornar a París, on va defensar la seva tesi de doctorat en la qual feia una importat contribució a la solució del dinovè problema de Hilbert.

El seu retorn a Rússia va ser a Sant Petersburg. on no va trobar una feina permanent, excepte unes classes al Col·legi Politècnic Femení, recentment creat. El 1907 va ser nomenat professor de la universitat de Jarkov. El 1933 va tornar Sant Petersburg, on va treballar a l'Acadèmia Soviètica de Ciències i a la universitat de Leningrad. En començar la Segona Guerra Mundial el 1941, Bernstein i altres acadèmics va ser evacuats de Leningrad i el 1943 va fixar la seva residència a Moscou on va treballar de professor de la universitat de Moscou i al Institut Steklov de Matemàtiques fins que es va retirar el 1957.

L'obra de Bernstein connecta tres camps de les matemàtiques: la teoria de les equacions diferencials, la teoria de l'aproximació i la teoria de la probabilitat.

Bibliografia

• Виденский, Виктор Соломонович «АКАДЕМИК СЕРГЕЙ НАТАНОВИЧ БЕРНШТЕЙН» (en rus). Прикладная математика и механика, Num. 2, 2000, pàg. 2-11. ISSN: 0032-8235.
• Виденский, В.С.. «К СТОЛЕТИЮ ОТКРЫТИЯ ПОЛИНОМОВ БЕРНШТЕЙНА». A: Зайцев В.Ф., Будаев В.Д., Флегонтов А.В.. Некоторые актуальные проблемы современной математики и математического образования (en rus). Изд. РГПУ им. А. И. Герцена, 2013, p. 5-10. ISBN 978-5-8064-1812-9. 
• Giaquinta, Mariano; Modica, Giuseppe. Mathematical Analysis: Linear and Metric Structures and Continuity (en anglès). Birkhäuser, 2007. ISBN 978-0-8176-4374-4. 
• Колмогоров, А.Н.; Линник, Ю.В.; Прохоров, Ю.В.; Сарманов, О.В. «Сергей Натанович Бернштейн (некролог)» (en rus). Теория вероятн. и ее примен., Vol. 14, Num. 1, 1969, pàg. 113–121. ISSN: 0040-361X.
• Steffens, Karl-Georg. The History of Approximation Theory: From Euler to Bernstein (en anglès). Birkhäuser, 2006. ISBN 978-0-8176-4353-9. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Serguei Bernstein» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Youschkevitch, A.P. «Bernstein, Sergey Natanovich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 març 2020]. (anglès)
• Козлова, В. В. «Бернштейн Сергей Натанович». Российской академии наук в Математическом институте им. В. А. Стеклова, 2009. [Consulta: 10 març 2020]. (rus)